dissabte, 28 de maig de 2011

Maragall i els indignats



Dijous passat, la meva conferència itinerant "La inquietud religiosa de Maragall" em va portar a Blanes, un poble que ha participat molt activament en els actes de l'Any Maragall. No en va, el poeta va passar a Blanes els estius de 1904 i 1906.

La conferència era a les set de la tarda, però vaig arribar a Blanes, amb el tren, una hora abans. Amb els Carnets de viatge de Glòria Casals a la mà, vaig passejar pel passeig de Dintre i vaig fer acatament a Ca l'Andreu, la casa del núm. 34, on es va estar Maragall amb la seva ja nombrosa família. Tota la planta baixa és avui una botiga de roba. En lloc d'una placa fent memòria de l'il·lustre habitant d'aquesta casa, hi vaig trobar un cartell anunciant que l'habitatge es podia llogar per a la temporada d'estiu. Tota una temptació per mi...

La conferència va ser al Centre Catòlic de Blanes. Els organitzadors, acollidors i entusiastes, em van tractar magníficament. El presentador de l'acte va subratllar la vigència de Maragall, la seva gosadia intel·lectual, el seu pensament avançat… potser amb un punt d'exageració. Va dir: "Si avui Maragall visqués, estaria a la plaça Catalunya amb els indignats." Home, ¡no ens passem! No m'imagino Maragall acampant al crit d'"un altre món és possible". Menys encara m'hi imagino donya Clara, les nenes, les dides, les germanes… Maragall sabia que havia vingut al món a mirar-se els toros des de la barrera. No em sembla malament reconèixer quins són els propis instruments i els propis límits.

El que sí que em puc imaginar és un Maragall que sortís amb el ciri trencat d'un article donant suport als indignats i criticant l'actuació d'ahir dels mossos d'esquadra. No és el mateix que acampar, però pot tenir la mateixa eficàcia —o més.

3 comentaris:

  1. No crec que Maragall, com a home d'ordre, critiqués avui els Mossos, en tot cas, des del meu modest punt de vista, entendria en part els indignats però no la disbauxa i el desordre que s'ha instaurat a la Plaça Catalunya (l'espai és de tots) i imagino que sí criticaria amb duresa els banquers i els polítics que ens han dut a la situació en què ens trobem.

    ResponElimina
  2. Podem especular hores sobre què faria avui Maragall. No ho sabem. Però sí que sabem que, després de la Setmana Tràgica, quan tots els "homes d'ordre" demanaven repressió, Maragall va demanar una altra cosa. I, en qualsevol cas, que Maragall era un "home d'ordre" és una afirmació que probablement demanaria molts matisos. Més que "home d'ordre" diria que era un àcrata... O totes dues coses alhora.

    ResponElimina
  3. Hola. T'agafo la foto, si no et sap greu. M'ha agradat molt.
    Curiosament, soc de Blanes, i no sabia lo de la teva conferència. Ara ja sé lo des passeig de dintre, nº 34. Gràcies, per tot. Per la informació, i per la foto.
    Salutacions des de Blanes

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...