Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana Tràgica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana Tràgica. Mostrar tots els missatges
dijous, 9 de juny del 2011
El vídeo de la presentació de "La Setmana Tràgica. Tres articles"
El 24 de novembre del 2009 vam presentar, a l'Ateneu Barcelonès, la meva edició de La Setmana Tràgica. Tres articles. L'acte es va iniciar amb una lectura dramatitzada de fragments dels tres articles a càrrec de l'actor Lluís Soler. A continuació, Narcís Garolera va moderar una taula rodona integrada per Lluís Quintana Trias i per mi. El moderador va excusar l'assistència per motius de salut d'Eugenio Trías, i en va llegir un text d'adhesió a l'acte. La presentació va acabar amb un breu col·loqui amb els assistents.
dimarts, 8 de febrer del 2011
Entrevista amb motiu de l'edició de "La Setmana Tràgica"
Quan vaig publicar La Setmana Tràgica. Tres articles (Fragmenta, Barcelona, 2009), una edició filològica dels tres articles maragallians motivats per la Setmana Tràgica, vam enregistrar aquestes declaracions sobre la temàtica:
dissabte, 5 de febrer del 2011
Dues lliçons del primer llibre de Josep Benet, lector de Maragall
Recupero un article del 2008, escrit arran de la mort de Josep Benet:
Dues lliçons del primer llibre de Josep Benet
L’any 1963 Josep Benet va publicar el seu primer llibre: Maragall i la Setmana Tràgica. La redacció final l’havia emprès l’any 1960, aprofitant que, arran dels Fets del Palau, li van aconsellar que s’absentés una temporada de Barcelona, ja que podria ser detingut. Benet m’explicava, quan el vaig anar a veure l’octubre del 2001, que s’obligava a llegir en veu alta el manuscrit per comprovar que les frases estiguessin ben redactades, que “sonessin bé”. Em va sorprendre molt positivament que un historiador —no pas un escriptor— tingués aquest interès pels aspectes formals de la redacció d’un llibre al capdavall erudit. Em recorda l’afirmació de Pere Lluís Font segons la qual “tot professor és també professor de llengua”, i em ve a la memòria cada cop que, com a editor, m’he d’enfrontar a originals en què la cura pel text com a text no ha estat prioritària per l’autor. Escriure bé no és fàcil, i m’atreviria a dir que no surt gratuïtament, sinó que és fruit en bona mesura d’un esforç tenaç d’escriptura i reescriptura a la recerca de la frase ben perfilada i expressiva. Hi ha un Romanticisme mal entès —“escriure a raig” o, com deia Unamuno, “a lo que salga”— que ens ha fet molt mal.
Però el primer llibre de Josep Benet ens dóna una altra lliçó. Benet hi explicava com Enric Prat de la Riba havia censurat l’any 1909 un article de Joan Maragall que hagués pogut evitar l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia, cap de turc de la Setmana Tràgica. Va sorprendre molt que un antifranquista com ell, en ple franquisme, desmitifiqués una figura del catalanisme com Prat de la Riba. Políticament podia no semblar convenient en aquell moment (“és dels nostres, doncs callem”), però per Benet la realitat científica —la veritat, en definitiva— estava per damunt: tota una lliçó d’antisectarisme.
Dues lliçons del primer llibre de Josep Benet
L’any 1963 Josep Benet va publicar el seu primer llibre: Maragall i la Setmana Tràgica. La redacció final l’havia emprès l’any 1960, aprofitant que, arran dels Fets del Palau, li van aconsellar que s’absentés una temporada de Barcelona, ja que podria ser detingut. Benet m’explicava, quan el vaig anar a veure l’octubre del 2001, que s’obligava a llegir en veu alta el manuscrit per comprovar que les frases estiguessin ben redactades, que “sonessin bé”. Em va sorprendre molt positivament que un historiador —no pas un escriptor— tingués aquest interès pels aspectes formals de la redacció d’un llibre al capdavall erudit. Em recorda l’afirmació de Pere Lluís Font segons la qual “tot professor és també professor de llengua”, i em ve a la memòria cada cop que, com a editor, m’he d’enfrontar a originals en què la cura pel text com a text no ha estat prioritària per l’autor. Escriure bé no és fàcil, i m’atreviria a dir que no surt gratuïtament, sinó que és fruit en bona mesura d’un esforç tenaç d’escriptura i reescriptura a la recerca de la frase ben perfilada i expressiva. Hi ha un Romanticisme mal entès —“escriure a raig” o, com deia Unamuno, “a lo que salga”— que ens ha fet molt mal.
Però el primer llibre de Josep Benet ens dóna una altra lliçó. Benet hi explicava com Enric Prat de la Riba havia censurat l’any 1909 un article de Joan Maragall que hagués pogut evitar l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia, cap de turc de la Setmana Tràgica. Va sorprendre molt que un antifranquista com ell, en ple franquisme, desmitifiqués una figura del catalanisme com Prat de la Riba. Políticament podia no semblar convenient en aquell moment (“és dels nostres, doncs callem”), però per Benet la realitat científica —la veritat, en definitiva— estava per damunt: tota una lliçó d’antisectarisme.
Publicat a Foc Nou (abril 2008).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
