diumenge, 6 de març de 2011

La voluntat d’aturar ‘tants moments de cada dia'. Sobre el "Cant espiritual"



Maragall és un clàssic perquè, cent anys després, el podem llegir amb el mateix interès. O amb més interès encara: moltes de les intuïcions de Maragall estan més d’acord amb la nostra sensibilitat que amb la dels seus coetanis. El «Cant espiritual» n’és un exemple claríssim. El llegeixo des d’abans de l’adolescència, i sempre m’hi he pogut sentir acompanyat. Perquè, amb el «Cant espiritual, Maragall fa el que fan els bons poetes: formalitzar inquietuds àmpliament compartides. ¿Qui no s’ha interrogat mai sobre com és possible imaginar un més enllà millor o diferent del més ençà? Però només Maragall ha donat forma a aquest interrogant amb un poema magnífic com el «Cant espiritual».

Personalment, un dels fragments que sempre m’ha impactat més és el que fa referència a la voluntat d’aturar «tants moments de cada dia». És un dels passatges més difícils d’entendre perquè conté una referència erudita al Faust de Goethe: Mefistòfil promet a Faust que la vida li durarà fins que digui «Atura’t» a l’instant bell. Maragall diu que no ho entén, perquè si l’instant bell és el de la mort, ¿què se li reserva, aleshores, a la vida? Maragall és un pensador enamorat de la vida, i no pot admetre reservar la mort al moment de l’instant bell: és tota la vida la que ha de ser una successió d’instants bells. Cal fer etern cada moment, que és la «fórmula mística» de Maragall. Per això pot dir: “jo, que voldria | aturar a tants moments de cada dia | per fé’ls eterns a dintre del meu cor”.


Però l’interessant del poema és que, sense erudició, també comunica. Potser no s’arriba a copsar el que l’autor estava dient exactament, però el lector és capaç de sintonitzar amb el poema. Quan jo llegia el «Cant espiritual» desconeixent la referència al Faust, també m’impactava la imatge de voler aturar tants instants de cada dia: que hi ha uns instants especials que voldríem eternitzar era una idea que em resultava comprensible, íntimament comprensible, encara que la meva comprensió d’alehores no fos tècnicament exacta.

Publicat a Foc Nou, núm. 433 (agost-setembre del 2010).

1 comentari:

  1. Clàssic i contemporani Maragall, nostre i universal Maragall...
    Aquest viure l'instant intensament ens dóna la idea de l'eternitat, d'altra manera incomprensible. Un exemple: quan els enamorats són dins la "bombolla" del seu amor viuen aquesta sensació com a eterna...

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...